Belda & Arnella

Carles Belda és un acordionista gens ortodox, però també moltes altres coses: va ser una de les meitats de Pomada, lidera el grup d’èxits per jamaicanes, El Belda i el Conjunt Badabadoc, i també és un dels personatges entestats a reivindicar el modernisme aborigen.

Jaume Arnella és un romancer del segle XXI, però també moltes altres coses: un dels responsables de l’explosió del Grup de Folk a final dels seixanta, de la recuperació i divulgació de bona part del cançoner tradicional català, i del naixement del festival Tradicionàrius a la fi dels vuitanta, entre d’altres.

Junts a l’escenari, Belda & Arnella protagonitzen una trobada intergeneracional de resultats imprevisibles, de seny arrauxat i rauxa assenyada. Des que es van conèixer quan Arnella va anar a cantar “La revolta dels quintos” a Sabadell, s’han anat trobant als escenaris. Però aquest és el primer cop que presenten un espectacle conjunt. No hi ha gaires pistes de com pot ser un concert seu. Però Belda avisa: “És sempre una cosa que ens ve molt de gust i que ens fa feliços”.

Cançons de taverna

Dos músics, de dues generacions diferents, s’han trobat; pel que sigui però s’han trobat. I, de moment, han après a sumar. I com que s’ho passen bé han decidit de celebrar-ho amb un seguit de cançons de taverna.

Com en tota cantada de cançons de taverna es tracta de no tallar-se i, per tant, s’hi inclouen tota mena de cançons: bàquiques, amoroses, lúdiques i polítiques -que també poden ser lúdiques. Tot ben barrejat i sense especialitzar-se en cap. Com un àpat on hi ha diferents plats i ara hi ha dolç i ara hi ha salat i el mam com a gran cohesionador. I com que el mam surt de la terra: Visca la terra!

Jaume Arnella i Carles Belda (amb la companyia d’un acordió i una guitarra) exerceixen d’animadors d’aquesta litúrgia bàquica que qui l’ha tastada s’apunta a repetir.

Cal crear un ambient adequat: taules llargues, bancs, porrons, coses per picar: cacauets, avellanes, patates, olives… i estelades.